|
|
|
Está página pertenece a una comunidad sin ánimo de lucro, las imágenes y recursos usados en su construcción no tienen ningún fin comercial y tan solo pertenecen a sus respectivos dueños.
|
|
 |
Els Orígens de la festa a Moixent
La festa de Moros i Cristians té com a principal origen la Reconquesta de les nostres terres per part dels cristians.Moixent, com tots els pobles de la nostra Comunitat i de la major part de la península, va estar habitat pels musulmans durant segles. De les seues mans hem heretat la Torre del Coloms, el Castell de Garamoixent, sistemes de regadiu, cultius i molts noms de llocs, menjars, ferramentes, etc.
La qualitat de les terres i el accessos de comunicació el van convertir en un punt estratègic per a totes les cultures al llarg de la història. Però, a l'Edat Mitjana eren a més, altres interesos els que hi havien en les croades, i amb motius religiosos s'iniciaren les conquestes de les terres cap al sud tant per part dels castellans com dels aragonesos.
Malgrat la multitud de musulmans que vivien a les nostres terres, les principals batalles i conflictes esdevingueren entre el bàndol de la creu, ja que sembla que els deiebles de Mahoma es van rendir a les gtropes cristianes castellanes abans que arribaren les de Jaume I.
La lluita entre castellans i aragonesos
Xàtiva, Montesa, Vallada, Moixent, Font de la Figuera i Enguera es convertien en zones estratègiques ja que a més de llindar amb terres musulmanes, també ho feien entre cristianes: castellanes i aragoneses. És per això que a més de hi haure batalles contra els musulmans també va haver conflictes entre els mateixos cristians.
Per aquella època l'Infant Alfons de Castella (futur Alfons X el Savi) va sotmetre els castells d'Enguera i Moixent, i també es va presentar a Xàtiva, però Jaume I Que considerava pròpies estes terres pels tractats de Tudilén i Cazorla va prendre represàlies invadint Villena i Caudet.
A arrel de diferents disputes i intents de pactes sense èxit, Jaume I i l'Infant Alfons van arribar a signar el tractat d'Almizra al 1244 pel què Moixent i Enguera quedaven en mans dels aragonesos.
Després que les tropes de Jaume I arribaren a Moixent, es va dur a terme el partiment de les terres valencianes entre els "cavallers de la conquesta", entre els quals Joan Caro aconseguia el llogaret de Moixent. Però no és fins al 1303 quan la nostra terreta és constiuïda com a poble i a ella arriben els "cristians vells" i s'escriu la Carta Pobla de Gonçal Garcia, conseller de Jaume II, fill de Jaume I. És des d'aquest moment quan podem dir que Moixent és un poble, valencià i cristià.
Font: Llibre i programa d'actes de la festa de Moros i Cristians a Moixent 2009
|
|
 |
|
|
|
Aun no ha sido introducida ninguna encuesta!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
| |
|
|
