La música Festera

Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de fixar la nostra atenció en l'Edat Mitjana i la tradició de les actuacions Sacramentals amb caire moralitzador. El bé contra el mal es representava en forma de dansa: els dimonis contra els àngels envoltats d'un ambient musical bé definitiori per a cadascun dels elements d'aquesta dualitat. Aquestes danses al llarg del temps varen anant incorporant influències eixide3s de les situacións politic-socials de cada moment.

marxa cristiana Capitania Cides

Així, després de la Reconquesta, el bé i el mal es respresenta amb els cristians i els moros respectivament. A pesar del seu cultiu en moltes zones, la petjada dels esdeveniments històrics continua evidenciant-se en la incorporació de "comparses" o "filaes" com els Turcs (Ball de Turcs i Caballitos de Tarragona), Berberiscs, Pirates, Jueus, exèrcits de les guerres "del francès" o de les guerres Carlistes (Contrabandistes, Maseros, "Españoletos", Garibaldinos, Estudiants, Zuavos...)

marxa mora Cavall de Foc

Totes aquestes manifestaciones lúdiques a mig camí entre la dansa i la representació teatral, han estat sempre recolzades en lese comarques centrals de la Comunitat Valenciana, per la música de la dolçaina i el tambor.

A la fi del segle XVIII i principis del XIX, la tradició de Moros i Cristians de la ciutat d'Alcoi pateix una mutació historicista volent adaptar les primitives "comparses" en "filaes" amb noms referents a la Guerra de la Reconquesta. Una ciutat pionera en la Revolució Industrial comptava amb recursos econòmics per a renovar e incorporar nous elements a la Festa.

En 1817 la "Filà Llana" d'Alcoi va contractar la Banda existent en la ciutat perquè acompanyara als seus festers. Aquesta iniciativa prompte va ser imitada per diferentes pobles on es desenvolupen les festes de Moros i Cristians. Les Bandes de Música, i anteriorment les músiques de retreta (amb trompetes i caixes), havien sustituit a la dolçaina i el tambor.

Prompte va sorgir la necessitat de crear una música específica per a les Festes, concs a causa de l'herència militar, allò que sonava darrere dels Moros i Cristians eren peces de caire militar majoritàriament.

Contrabandistes per Ramon Garcia i Soler

En l'any 1882 l'autor Juan Cantó Francès (1856-1908) va escriure Mahomet, un pasdoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians.

Al principi del segle XX naix la idea de contar amb una múisica específica per a les hostes àrabs, a causa de la magnificència dels seus vestuaris i la concepciò quasi èpica de les mateixes.

El ritme pausat de les marxes mores començaria amb l'obra A Ben Amet, Marxa Abencerraje composta en 1907 per Antonio Pérez Verdú.

Caballeros de Navarra una Marxa Cristiana

Les tropes cristianes van demanar la seua pròpia música en 1958, quan la "Fil'à Bascos" d'Alcoi encarregà a l'eminent músic i estimat Amando Blanquer Ponsoda (Alcoi, 1935) la música per a la seua Capitania. Així naixia la primera marxa cristiana denominada Aleluya.

La música per als Moros i Cristians ha desenvolupat part del pasdoble fester, la marxa mora, la marxa cristiana i altres subgèneres pertanyents a diferents tradicions dins de la Festa: pasdobles dianers, pasdobles marxa, dianes, "pas moro", "pas masero", marxes de processó, balls, himnes de festa, himnes de "filaes", himnes als patrons, ballets, música incidental per a boatos,... o Misses Festeres.

Sens dubete estem davant d'un gènere creatiu de gran importància artística i cultural dins de la tradició musical, i més concretamente bandística, de la Comunitat Valenciana.